dimecres, 11 de novembre del 2009

Impulsiu-iva 2 adj. i m. i f. [LC] Que es deixa emportar pels impulsos naturals.

Tothom té cançons, poemes, olors que recorden a moments, a sensacions i a situacions. En aquest cas "estendre la roba" d'Antònia Font, és una cançó que m'ha ajudat a coneixer-me més. Parla sobre com el ser impulsiva i insegura, de vegades van lligats. Ens pensam que les persones impulsives, són més valentes o més segures que les persones que mediten i raonen les coses abans de fer-les. Però aquesta cançó i les experiències ens demostren que no.
De vegades és la mateixa inèrcia que no ens deixa fugir d'actuar amb impulsos davant els estímuls. Agafes aquesta dinàmica, i és com un cercle viciós, no en saps sortir.
L'altre dia em vares clavar la mirada als ulls, i em vares despullar psicològicament, t'ho vaig negar tot, però a mesura que hi vaig pensant vaig entenent més coses. Som impulsiva, sí, i això em provoca a mi i al meu entorn la manca de sentit i contingut que tenen de vegades les meves accions, al no saber racionalitzar profundament les coses. No obstant som plenament conscient dels meus errors, i abans de tirar-me a la piscina puc preveure mínimament les conseqüències, malgrat hi hagi risc i perill, m'hi tir i és aquí on rau el problema. Aquesta perillositat m'atreu, i no ho puc negar, li dóna aquell regust salat a la meva vida, fins que arriba un moment que necessit aturar-me i trobar aquella estabilitat que em manté tranquil·la, però plana. La planitud i la quietud no són paraules amigues del meu vocabulari. Pareix que som jo mateixa que intent triar el camí amb més obstacles i pedres de tots els recorreguts possibles, i no perquè sigui una persona segura, sinó perquè és aquest camí el que m'omple i el que em fa sentir viva. Aquest camí me fa caure, i aquesta caiguda és el que dóna sentit a poder tornar a caminar.


"I me tir per es balcó i se volar, i no sempre me va bé, i no sempre me pens que no cauré"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada