dimarts, 10 de novembre del 2009

Què passa amb Mallorca?

Tenim tendència a veure inferiors les coses més petites, possiblement resultat d'un plantejament lògic processat per la nostra ment, o per normes interioritzades que ens donen aquesta perspectiva. Una persona més baixa que nosaltres sabem que físicament no ens guanya en canvi amb una de més grossa i més alta no ho tenim tant clar, una formiga no fa por a (quasi) ningú però un elefant a molta gent. I el mateix passa amb una illa petita enmig de la mar mediterrània. És petita, està indefensa perquè està envoltada d'aigua i no te la calor dels altres pobles al seu costat (per bé o per mal). Per tant és un territori succetible de manipulació, poder, corrupció i abús. Mallorca des de temps llunyans és recordada per la seva història de saqueig i pirates. En l'actualitat, també. Els pirates han canviat els seus aros per grues, els seus mocadors per excavadores, les seves espases per bitllets i els seus vaixells per grans empreses constructores, però segueixen sent pirates i possiblement molt més perillosos que els d'un temps. Aquests pirates ja no lluiten de tu a tu i se deixen veure, sinó que ho fan des d'una butaca del parlament o bé des d'un despatx amb vistes a la mar.
L'illa de Mallorca té una gran ferida que l'atravessa de nord a sud, una gran autopista de mil carrils amb moltíssimes urbanitzacions al seu voltant, igual passa amb la més gran de les illes pitïuses. Crec que no anomenaré tots els casos de corrupció, especulació, frau etc, perquè no acabaria avui i molts no els podria anomenar perquè ni en som conscients de que existeixen. Però el clima general de l'illa, ja no és aquella illa de la tranquil.litat que redactaven alguns escriptors, ni té aquella claror especial per la qual molts pintors venien a pintar, ni fa aquella olor de puresa intacta. Sinó que ens hem venut, hem venut sa nostra riquesa, sa nostra terra, per pocs doblers. L'hem venuda per quatre alemanyots que venen, la destrossen i se'n van, tot i així ens penjam medalles de que Mallorca és un dels destins més solicitats, i per tant sembla que n'haguem d'estar orgulloses. Desgraciadament no tots son alemanys també n'hi ha de catalans, d'espanyols, i de moltes altres nacionalitats, que associen l'illa a sexe,beure,platja. És agoserat comparar el que feien els yankis amb Cuba abans de la gloriosa Revolució, però si que existeix un paralalisme i existirà fins que ens despertem i diguem prou! Mallorca és sa nostra terra, i ses persones que l'estimam som ses úniques que mos mereixem viure-la.
Tourist go home!

http://www.gobmallorca.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada